


Com cada any, Catalunya es prepara per celebrar una de les tradicions més boniques i emblemàtiques, Sant Jordi. Tot comença amb la llegenda que coneixem bé: el cavaller Sant Jordi rescata una princesa que estava d’un drac terrorífic. Quan el cavaller derrota el drac, de la seva sang broten rosers exuberants, i Sant Jordi n’agafa la més bonica per regalar-la a la princesa.
D’aquesta llegenda neix una tradició plena de simbolisme, romàntica i carregada de cultura: cada 23 d’abril se celebra la diada de Sant Jordi, combinant el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de l’amor i del coneixement.
El 23 d’abril és el dia en què les parelles i les amistats expressen el seu afecte. Sovint es parla d’un “Sant Valentí català”, però aquesta tradició té una història pròpia i única, molt arrelada a la cultura catalana.
El 15 de novembre de 1995, la UNESCO va declarar el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor, coincidint amb la commemoració de grans escriptors de la història. És el moment perfecte perquè els lectors intercanviïn llibres i conversin sobre lectures amb els seus autors preferits. Amb el temps, aquesta celebració ha anat creixent fins a convertir-se en un esdeveniment internacional reconegut i estimat més enllà de Catalunya.
Avui, la diada uneix totes aquestes celebracions en un sol dia màgic, homes i dones regalen roses i llibres, la cultura surt al carrer i la ciutat es vesteix de colors i aromes. I no oblidem que la tradició evoluciona: Sant Jordi és també una oportunitat per mostrar afecte i gratitud a amics, companys i familiars, més enllà de la parella.
Des de tot-catalunya.cat, us animem a mantenir l’esperit de Sant Jordi, però també a fer-lo vostre: regaleu roses com a símbol d’amor i amistat, i llibres per compartir cultura i diversió amb qui vulgueu. Així, la llegenda del drac, el cavaller i la princesa continua viva cada 23 d’abril, any rere any.
La diada de Sant Jordi és una de les festes més emblemàtiques de Catalunya. Aquí tens algunes curiositats:
La primera “fira de roses” documentada és del segle XV. Hi havia una fira de roses al voltant del Palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, i les parelles que es comprometien o es casaven aquell dia hi anaven a comprar roses.
La tradició de regalar llibres es va començar a popularitzar el 1926, impulsada per l’editor Vicente Clavel Andrés a Barcelona, per promocionar la literatura.
El Dia del Llibre a Espanya es celebrava el 7 d’octubre, data que es creia que era el naixement de Miguel de Cervantes. Més tard es va traslladar al 23 d’abril, perquè el 7 d’octubre no funcionava gaire bé: feia mal temps i hi havia menys gent al carrer. El 23 d’abril coincidiria amb la diada de Sant Jordi, on ja hi havia la tradició de regalar roses, i també era la data de mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare, reforçant el simbolisme literari.
Sant Jordi gairebé no surt a la història ni en documents clars. Es basa en un màrtir cristià del segle III, però gairebé no hi ha documents històrics que en confirmin la vida. La llegenda del drac i la princesa apareix molts segles després, sobretot a textos medievals, convertint Sant Jordi més en un mite que en un relat històric literal.
La història del drac i de Sant Jordi no és originàriament catalana, sinó que prové de relats medievals europeus. Es va popularitzar amb la Llegenda Aurea del segle XIII de Jacobus de Voragine, i amb el temps es va adaptar a Catalunya, convertint-se en la llegenda del cavaller que mata el drac i salva la princesa.
Durant el franquisme, la festa va canviar de nom: en alguns moments de la dictadura es va evitar destacar el caràcter català i es potenciava sobretot el Día del Libro.
El roser de la llegenda pot tenir un origen simbòlic pagà, ja que alguns historiadors creuen que la rosa de Sant Jordi podria venir de rituals de primavera relacionats amb fertilitat i renovació molt anteriors al cristianisme.