Situada en una carena a 754 metres d’altitud, aquesta població del Lluçanès conserva un ric patrimoni històric i cultural.

Els primers vestigis d’activitat humana a Perafita es remunten a l’edat del ferro (1000-600 aC), amb descobertes a la balma de les Heures. El primer document escrit que menciona Perafita data del 1069, i des del segle XI va ser una propietat alodial dels senyors de Besora, que més tard van cedir-la al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà. Aquesta cessió va integrar Perafita dins la jurisdicció del baró de Lluçà.

Durant els segles XIV i XV, el poble es consolidà com un centre comercial i artesanal al Lluçanès. Un fet destacat de la seva història és la concessió de la figura del sotsveguer l’any 1396 per la reina Maria, compartint la capitalitat administrativa amb Sant Feliu Sasserra fins al 1661.

Però no tot van ser èpoques de prosperitat. El 1854, el poble va patir una forta epidèmia de còlera, que va reduir considerablement la seva població. Des d’aleshores, Perafita ha anat evolucionant fins a l’actualitat, conservant el seu esperit rural.

El topònim de Perafita prové del llatí “Petra-ficta”, que significa “pedra-fita”, una referència a les pedres utilitzades per delimitar propietats o territoris.

Llocs d’interès de Perafita

Castell de Perafita

El Castell de Perafita, conegut també com a Castell Nou, és un edifici romàntic construït probablement a principis del segle XX. El seu emplaçament ocupa l’antiga ubicació del mas Puig, documentat des del segle XIII com la llar de Jaume Puig, una figura destacada de la història local. Aquesta masia fortificada va tenir un paper important durant la Guerra de Successió, però va ser destruïda en aquell període.

Església de Sant Pere

El poble és ric en patrimoni històric, com la masia fortificada dels Puig, destruïda durant la Guerra de Successió i reconstruïda el 1885 com el Castell Nou d’estil francès. L’església de Sant Pere, de dimensions considerables, és un altre punt emblemàtic del nucli urbà.

Altres llocs d’interès inclouen les diverses capelles de la zona, com el Santuari del Remei, Santa Margarida de Vilaltella i la Capella del Fossar. Així mateix, fonts com la Font Vella o la Font del Raig són testimonis del passat quotidià del poble.