![]()
Montcada i Reixac és un municipi del Vallès Occidental, situat a l’extrem sud de la comarca i integrat dins l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva ubicació, a la vall baixa del Besòs i molt a prop de Barcelona, ha tingut un paper fonamental en el seu desenvolupament econòmic, industrial i urbà.
El municipi té una superfície aproximada de 23,4 km² i una població que se situa al voltant dels 38.000 habitants. El seu territori està marcat pels rius Besòs i Ripoll, la riera de Sant Cugat, el Turó de Montcada i la serralada de Marina. Aquesta particular geografia, juntament amb les nombroses infraestructures ferroviàries i viàries que travessen el municipi, ha contribuït a la formació dels diferents barris que configuren la ciutat actual.
Històricament, Montcada i Reixac va passar d’una economia principalment agrícola a convertir-se en un important municipi industrial. Actualment, la indústria continua tenint un pes destacat, juntament amb el comerç i el sector serveis.
Casa de les Aigües
És un dels elements més destacats del patrimoni industrial de Montcada i Reixac. Aquest conjunt està estretament relacionat amb l’aprofitament de l’aigua i amb el desenvolupament de les infraestructures destinades al proveïment de Barcelona. Actualment és un dels espais patrimonials més representatius del municipi.
Sant Pere de Reixac
L’església de Sant Pere de Reixac és un dels grans testimonis del passat medieval del municipi. La parròquia apareix documentada des de l’alta edat mitjana i l’església va ser consagrada l’any 1048. La seva situació a la serralada de Marina permet, a més, descobrir una de les zones naturals i històriques més singulars de Montcada i Reixac.
Carrer Major
El carrer Major constitueix un dels espais més emblemàtics del centre històric. El seu origen està relacionat amb el creixement de Montcada com a vila de pas i de posta, gràcies a la seva situació en una important cruïlla de camins. Amb el pas dels segles, s’ha mantingut com un dels eixos comercials i socials de la ciutat.
Jaciment ibèric de les Maleses
Situat a la serralada de Marina, és un dels principals testimonis de l’ocupació antiga del territori. El jaciment correspon a un poblat ibèric dels segles IV-III aC i la seva situació elevada permetia controlar visualment bona part de la plana vallesana.
Parc Fluvial del Besòs i entorn natural
Malgrat el seu caràcter metropolità i industrial, Montcada i Reixac també disposa d’espais naturals i zones fluvials. L’entorn del Besòs i els espais de la serralada de Marina ofereixen zones per passejar, practicar activitats a l’aire lliure i descobrir el paisatge natural del municipi.
Montcada i Reixac compta amb un calendari festiu divers, en el qual les entitats locals tenen un paper destacat. Una de les celebracions més importants és la Festa Major, que tradicionalment té lloc al mes de maig.
L’any 2026, la Festa Major es va celebrar del 21 al 25 de maig, amb cinc dies d’activitats culturals, tradicionals, musicals, esportives i familiars. Entre els actes més característics hi ha el pregó, la cercavila tradicional, el correfoc, la diada castellera i diferents àpats populars.
La cultura popular també té una presència important gràcies a manifestacions com els Gegants de Montcada i Reixac, el Ball de Bastons, els Capgrossos i les Gitanes de Mas Rampinyo, entre altres entitats i agrupacions que participen en les celebracions de la ciutat.
A més de la Festa Major del municipi, els diferents barris mantenen celebracions pròpies que reforcen la identitat i la vida comunitària de cadascun dels nuclis.
Montcada i Reixac disposa d’un patrimoni molt vinculat a la seva evolució històrica. Al municipi conviuen vestigis arqueològics, construccions medievals, antigues masies, edificis vinculats a l’estiueig de la burgesia barcelonina i elements relacionats amb el procés d’industrialització.
El patrimoni local permet entendre la transformació d’un territori inicialment rural en una ciutat industrial i metropolitana. Masies com Can Piella, Ca n’Albinyana, Can Pomada, Can Llobet o Can Cabanyes són testimonis del passat agrícola, mentre que altres construccions recorden el creixement urbà i industrial dels segles XIX i XX.
La història del territori es remunta a l’antiguitat. Entre els primers testimonis de poblament hi ha l’antic poblat ibèric del Turó de Montcada i el jaciment de les Maleses, situat a la serralada de Marina.
Durant l’alta edat mitjana van sorgir petites comunitats pageses a les muntanyes de la serralada de Marina. D’aquest període destaca Sant Pere de Reixac, documentat des de fa més de mil anys. El castell de Montcada, per la seva banda, apareix documentat per primera vegada l’any 1023.
Els territoris de Sant Pere de Reixac i Santa Engràcia de Montcada van evolucionar inicialment de manera diferenciada. L’any 1561, tots dos termes parroquials van quedar units, configurant les bases del municipi de Montcada i Reixac.
La situació estratègica de Montcada, en una important cruïlla de camins, va afavorir-ne el creixement. Ja l’any 1164, els senyors de Montcada van concedir una fira setmanal al pla de Matabous. Més endavant, el desenvolupament de la vila al voltant dels camins, hostals i establiments comercials acabaria configurant l’actual centre històric.
El segle XIX va suposar una transformació important amb l’arribada del ferrocarril. La bona comunicació amb Barcelona va afavorir també l’arribada d’estiuejants, especialment membres de la burgesia barcelonina, que van construir o adaptar diferents cases i torres d’estiueig.
A començaments del segle XX, Montcada i Reixac va iniciar una nova etapa marcada per la industrialització. La instal·lació de la fàbrica de ciment Asland l’any 1917 va ser un dels moments clau d’aquesta transformació. Posteriorment, empreses com Aismalibar i Valentine també van tenir un paper important en el desenvolupament industrial.
Entre les dècades de 1950 i 1970, la ciutat va experimentar un fort creixement demogràfic vinculat a la industrialització i a l’arribada de població procedent de diferents punts de l’Estat. En només vint anys, Montcada i Reixac va passar de 8.656 habitants el 1950 a 22.462 el 1970.
Una de les particularitats de Montcada i Reixac és la diversitat dels seus barris i nuclis. La geografia del municipi, els cursos fluvials, les vies ferroviàries i les grans carreteres han contribuït històricament a configurar una ciutat formada per diferents zones amb identitat pròpia.
Entre els barris i nuclis actuals hi ha Montcada Centre, Can Sant Joan, La Ribera, Font Pudenta, Can Cuiàs, Terra Nostra, Mas Rampinyo, Mas Duran, Pla d’en Coll, Can Pomada, Carrerada i Vallençana-Reixac.
Aquesta diversitat territorial forma part de la identitat de Montcada i Reixac i explica bona part de la seva vida associativa, cultural i festiva.
Actualment, Montcada i Reixac és una ciutat metropolitana, industrial, comercial i de serveis que manté una estreta relació amb Barcelona i amb la resta del Vallès. La seva situació estratègica i les nombroses connexions ferroviàries i viàries continuen sent elements essencials en el desenvolupament del municipi.
Al mateix temps, la ciutat conserva un patrimoni que permet descobrir les diferents etapes de la seva història: des dels assentaments ibèrics i medievals fins al passat agrícola, l’arribada del ferrocarril i la posterior industrialització.
La combinació d’història, patrimoni industrial, cultura popular, espais naturals i vida urbana converteix Montcada i Reixac en una ciutat diversa i amb una identitat fortament marcada per la seva evolució al llarg dels segles.
Endinsa’t en la cultura dels pobles de Catalunya amb una guia que t’ofereix la seva història, els serveis i comerços de proximitat i els millors esdeveniments i festes tradicionals perquè no et perdis res del territori.