Isòvol és un municipi situat a la confluència del riu Segre i el riu Duran, dins de la comarca de la Baixa Cerdanya, que forma part de la província de Girona. Aquesta localitat es troba en una zona geogràfica caracteritzada per ser un límit natural entre la Baixa Cerdanya i la Batllia, i forma part de la vall del Duran. Al municipi destaca el tossal d’Isòvol, que amb els seus 1.288 metres d’altitud, i el Montcurto (Cortús), que arriba als 1.377,9 metres, són les elevacions més rellevants. El paisatge de la zona és ric en torrents i rieres, que aporten una bellesa natural i un ecosistema divers. Isòvol, així com les seves poblacions veïnes com Olopte i All, té un passat històric notable amb restes d’ocupació humana des del neolític, a més d’una rica herència arquitectònica.

Llocs d’interès

Església de Santa Maria d’All
La parròquia d’All apareix documentada per primera vegada a finals del segle X, i s’associa amb la família comtal de Cerdanya. L’edifici actual, construït al segle XII, és d’una nau i presenta una torre campanar de dues etapes, construïda amb pedra calcària de tonalitats grisa i vermella. L’absis de l’església és notable per la seva decoració escultòrica i la seva magnífica portalada, que inclou dues arquivoltes decorades amb motius artístics. A més, al Museu d’Art de Catalunya es conserva una imatge de la Mare de Déu d’All, que data del 1200.

Església de Sant Miquel d’Isòvol
Aquesta església neoromànica, amb una nau única i un absis semicircular orientat a l’est, presenta característiques arquitectòniques que rememoren l’estil romànic. El campanar, malgrat les seves restauracions, manté l’estructura original. La façana sud inclou una porta d’arc de mig punt i finestres estretes, que aporten un encant especial a l’edifici. A més, la tradició local indica que els feligresos d’Isòvol travessaven el riu Segre per assistir a missa, cosa que reflecteix la importància d’aquesta església en la vida comunitària.

Església de Sant Pere d’Olopte
Documentada a finals del segle X, l’església de Sant Pere va ser construïda entre els segles XII i XIII i presenta un absis elevat que li confereix una gran esveltesa. La seva portalada és decorada amb arquivoltes que alternen perfils rectangulars amb altres que inclouen columnes. A l’interior, destaca una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya.

Ermitatge de Santa Maria de Quadres
Antigament un santuari venerat i lloc de pelegrinatge, l’ermita de Santa Maria de Quadres era coneguda com a domus hospitalis de Santa Maria de Cadris durant els segles XIII i XIV, on es recolzaven els pelegrins que viatjaven cap a la Seu d’Urgell. L’actual edifici, construït a finals del segle XVII sobre les ruïnes de l’original, conserva elements de diferents èpoques. Cada any, els veïns celebren una missa en honor a Sant Bernabé i organitzen l’Aplec de Quadres el segon diumenge de setembre.

Pont del Diable
Situat a prop d’Isòvol, aquest pont històric, encara que força destruït, és un vestigi important de l’arquitectura local. Actualment s’està planificant la restauració del seu entorn, la qual cosa podria revitalitzar la zona.

Riu Segre i les Riberes de l’Alt Segre
El Segre és el riu més llarg de la Cerdanya, amb un recorregut de 265 km. Les seves riberes, que formen part del PEIN, alberguen una gran diversitat d’ambients naturals, amb vegetació hidrofítica i forestal de ribera, així com fauna ornitofauna i amfíbia d’interès ecològic.

Esterregalls d’Olopte – All
Aquesta zona és rellevant per la seva geologia única i els seus afloraments del Miocè, incloent-hi badlands amb demoiselles coiffés. Les mines de Sanavastre, que es troben a la zona, són l’últim testimoni de les explotacions de lignit a la Cerdanya, amb restes vegetals i de mamífers ben preservades que són d’interès tant científic com didàctic.

Els Tossals d’Isòvol i Olopte
Aquest espai natural forma part del PEIN i presenta una rica biodiversitat amb hàbitats diversos. El riu Duran vertebra l’àrea, que és coneguda per les seves cavitats càrstiques i espècies rares d’interès biogeogràfic.