El Carnaval és conegut com la festa del món al revés, un moment en què la diversió, les disfresses i la ruptura de les regles pren protagonisme. No obstant això, més enllà de l’alegria, aquesta celebració té una història profunda i curiositats que han anat evolucionant al llarg del temps.

1. Antigament, civilitzacions com els jueus, grecs i romans celebraven festes semblants al Carnaval. Per exemple, els romans dedicaven festes als seus déus, en què els esclaus i soldats triaven un rei que governava sense restriccions, però, com a acte simbòlic, aquest rei havia de morir al final de la celebració. Tot i que, al llarg de la història, s’han intentat prohibir aquestes festes, sempre han trobat una manera de sobreviure de forma privada o secreta. Amb els anys, el Carnaval ha esdevingut una de les festes més populars i participatives del calendari.
2. Aquestes festes estan molt vinculades a la tradició cristiana, ja que es celebren just abans del Dimecres de Cendra, el dia que inicia la Quaresma, un temps de sacrifici que dura 40 dies. Durant aquest període, s’ha de renunciar a certs plaers, com menjar carn, i el Carnaval és la festa de la llibertat abans d’aquest temps d’abstinència. Els protagonistes d’aquesta celebració són el rei Carnestoltes, un personatge excèntric i excessiu, i la vella Quaresma, una dona amb set cames que simbolitza el dejuni i la moderació.
   
3. El rei Carnestoltes és el centre de l’espectacle i, cada any, arriba el dissabte de Carnaval amb una nova disfressa i llegeix un pregó amb què inicia la festa. En el seu discurs, dóna permís per gaudir sense límits, ballar i disfressar-se. Tanmateix, el caos només dura fins al dimarts. Quan s’acosta el final de la festa, la gent comença a adonar-se que l’excés ha de parar, i el rei Carnestoltes és condemnat a mort en un judici públic. Finalment, se’l crema, i el Carnaval arriba al seu final, donant pas a la Quaresma.
4. La vella Quaresma, amb les seves set cames, simbolitza les set setmanes de la Quaresma, un temps de sacrifici i calma. Durant aquests dies, els excessos són substituïts per dietes més lleugeres, amb sopes d’oli, verdura i aigua. Només els diumenges es permet menjar peix.
5. La paraula «Carnestoltes» prové del llatí Carns toldrem, que significa «privació de carn», fent referència a la Quaresma. D’altra banda, «Carnaval» té dos possibles orígens: un ve de Carnis avalis, que també fa referència a la Quaresma, i l’altre prové de Carrus navalis, un carro romà amb rodes que representava la llibertat de l’home durant aquesta festa.
6. Durant el Carnaval, es preparava l’olla dels pobres, un plat de carn de porc destinat a les persones més necessitades. Aquesta tradició solidària ajudava els més desfavorits a afrontar el llarg període d’abstinència que arribava amb la Quaresma.
7. Les disfresses, en les seves primeres versions, daten del paleolític i neolític, quan les tribus de caçadors utilitzaven pells d’animals en els seus rituals. Amb el pas del temps, el Carnaval va integrar influències de diverses cultures, convertint-se en la gran festa que avui coneixem.