Camprodon, situat a 120 km de Barcelona i 75 de Girona, pertany a la Vall que porta el seu mateix nom. A Camprodon hi conflueixen els rius Ter i Ritort, disposa de variades botigues, places, avingudes, passeigs frondosos, barris residencials. El terme de Camprodon és un dels més grans de la Vall de Camprodon, gràcies a l’annexió dels termes de Freixenet, i dels pintorescs pobles de Rocabruna i Beget. Degut a la seva natura generosa, Camprodon té una tradició de molts anys dins el món excursionista i del turisme, el seu vell paisatge convida a fer llargues caminades, els seus dos rius, l’abundància de fonts urbanitzades constitueixen un passeig ideal, i el seu clima d’abundants neus a l’hivern per els practicants del esquí, fa que sigui un lloc idoni per el turista.
Camprodon és un poble on els paisatges d’alta muntanya, alpins i subalpins, amb la presència de formes de modelat glacial i les comunitats vegetals pròpies de l’alta muntanya: boscos de pi negre, neretars i prats alpins sobresalten per sobre dels altres. Les activitats agrícoles del fons de vall i de la ramaderia, així com del turisme i el conjunt de santuaris i ermites de la zona el fan característic d’un poble totalment de muntanya. A més, hi podem trobar la important presència dels cursos fluvials del Ter i el Ritort que articulen les principals vies de comunicació i proporcionen un paisatge fluvial característic.
Monestir de Sant Pere: Construït a mitjans del segle X per Guifred II de Besalú per a l’orde benedictí, segueix l’estil romànic i la planta és de creu llatina. La nau està coberta amb volta apuntalada i reforçada per tres arcs i amb l’absis central s’alça el cimbori octogonal on descansa la torre campanar de planta quadrada.
Pont nou: Bastit sobre el riu Ter, data del segle XII, amb actuacions als segles XVI i XVII, permetia l’entrada a la vila i era part de la via cap a la Cerdanya.
Església de Santa Maria: L’església parroquial de Camprodon és una barreja d’estils: edificada en romànic, té actuacions menors a les voltes de la nau central en gòtic i una capella annexa en barroc. El temple conserva l’Arqueta de Sant Patllari.
Museu d’Isaac Albéniz: L’ajuntament de Camprodon manté un museu dedicat al compositor català, nascut a la vila el 1860. A part d’això, cada any se celebra un festival de música que porta el seu nom.
Passeig de la Font Nova i Passeig Maristany: Ambdós passeigs són els eixos centrals de les zones residencials dels primers estiuejants burgesos que van arribar a Camprodon a la fi del segle XIX i a començaments del segle XX. Alguns residents foren l’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i el president del govern de la Segona República espanyola, Juan Negrín.
Les fonts: La vila de Camprodon es féu famosa entre els seus estiuejants no solament pels seus paisatges pirinencs i temperatures agradables a l’estiu, sinó també per les seves fonts a les rodalies del nucli urbà, com la Mare de la Font, la Font Nova, la Font de Sant Patllari o la Font del Vern.
Edificis modernistes: L’activitat lligada al turisme de principis del segle XX va comportar la introducció del Modernisme a la vila. Per exemple l’antic hotel Rigat, ara anomenat Camprodon, can Roig, can Surís o la casa de les monges, can Blanch, can Vila o can Cabot.
Castells i fortificacions: Actualment ocupat per finques privades, l’antic castell de St. Nicolau mostra encara uns imponents baluards i muralles. Pels vols de Camprodon podem trobar les restes dels castells de Rocabruna, la Roca, i les torres Cavallera i Creixenturri, dominant l’entrada a la Vall de Camprodon, una a cada costat del riu Ter per l’estret de les Rocasses. Altres construccions més modernes però actualment ocultes i abandonades són els fortins de la Línia P que es van construir durant els primers anys de la dictadura del general Franco.
Camprodon és un terme municipal que té grans panoràmiques i petits poblets pintorescs, com ara Beget i Rocabruna. Camprodon es troba al centre de la vall i té una tradició turística de més d’un segle.
Aquest és un recorregut circular que surt de Beget per un camí local (linies verdes i blanques) que arrenca darrera de l’hostal el Forn. Aquesta part del camí passa pel miradorde Beget, l’oratori de Sant Antoni Can França, bordeja la Bocabartella passant pel coll fronterer de Malrem i el collet i descendeix pels Fangals i les Carboneres fins a Rocabruna.
Consta de dues parts molt diferenciades tant per orografia com per vegetació. La part superior (Beget-Rocabruna pel coll de Marlet) té un desnivell acumulat d’uns 600 metres i tot i ser un recorregut sense gaires dificultats pot fer-se feixug en alguns punt per gent gens acostumada a caminar. La part inferior és un camí planer i molt agradable que pot ser fet per gent amb poquissima preparació ja que és una passejada de poc més d’una hora (i en cas de trobar dificultats podem anar per la carretera ja que aquesta part del recorregut transcorre a pocs metres d’aquesta).
tot-catalunya.cat / C/ Joan Prim, 83 1º Planta -08400 Granollers – Tel. 93.840.52.90 / info@tot-catalunya.cat