Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una localitat termal ubicada a la comarca del Vallès Oriental, dins la província de Barcelona. El municipi es troba entre els massissos de Sant Llorenç del Munt i el Montseny, al peu del Farell (805 m) i a la vall de la Riera de Caldes, que travessa la població de nord a sud.La zona de Caldes presenta una geologia de fractures i plecs, que ha provocat l’aparició d’aigües termals que brollen a temperatures superiors a 74 °C, una de les més altes d’Europa.Aquest recurs natural ofereix a la localitat una situació privilegiada que ha tingut un gran impacte en el seu creixement urbanístic així com en el seu patrimoni històric, tradicional i cultural. Els vestigis romans han deixat una empremta significativa que modela el nostre patrimoni, incloent-hi la tradició balneària, les Termes Romanes i la configuració del nucli antic del poble.El termalisme és sens dubte un dels principals atractius de Caldes de Montbui, però també s’hi poden trobar altres aspectes d’interès: la biodiversitat de l’entorn, les instal·lacions esportives, els centres culturals, l’activitat comercial, les celebracions i les tradicions locals.

Què veure a Caldes

La Font del Lleó

La Font del Lleó es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s’han conservat al llarg del temps.
La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l’actual monument d’aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut el símbol de la vila.
Durant gairebé cinc-cents anys, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.

Les Termes Romanes

La vila de Caldes fou, en època romana, una estació termal fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen. La funció primordial d’aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l’indret des de diferents punts de la Hispània romana. L’edifici que es contempla a la Plaça de la Font del Lleó, és només una petita part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans. Aquest complex s’estenia, com a mínim, per l’Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l’actual plaça de la Font del Lleó. A dia d’avui ja s’han localitzat quinze àmbits d’aquest conjunt termal romà.

Thermalia

L’edifici que acull el Museu Thermalia, fou, des de l’època medieval i fins als anys 70, l’Hospital de Santa Susanna que oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals.

Durant els anys 80 l’edifici va ser completament rehabilitat mantenint de l’Antic Hospital, la façana, les arcades de l’entrada, tres banyeres del segle XVIII i l’encavallada del pis superior.

Safareig de La Portaleda

Safareig d’aigua termal que va canviar el seu emplaçament a finals del segle XIX, ja que inicialment estava ubicat al carrer de Santa Susanna i actualment el trobem al carrer de la Muralla. L’aigua del safareig prové de la Font del Lleó i encara avui dia es buida i es neteja diàriament i s’omple de nou durant la nit. Encara s’utilitza i l’accés és lliure els matins de dilluns a dissabte.

Safareig de La Canaleta

El safareig es va construir l’any 1929 sota la direcció de Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l’any 2005 i, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermalia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d’intepretació de l’aigua termal.

El Pont Romànic

Pont que formava part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent de la població. Per aquest pont passava el camí de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Egara (Terrassa). El pont consta de dos arcs de mig punt, d’amplada diferent, que descansen en un pilar central i dos estreps laterals que enllacen amb els marges de la riera. L’arc més gran és el que salva el pas de l’aigua. Damunt del pilar central, entre els dos arcs, hi ha un

a obertura coronada amb un petit arc de mig punt que actua de descàrrega. La calçada era de doble pendent, del tipus d’esquena d’ase, amb el punt més alt situat sobre l’eix de l’arc més gran.

Torre de la Presó

L’any 1102 es documenta l’existència de la muralla que envolta la vila i que s’anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L’estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d’un dels portals d’entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s’habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l’actualitat.

Ermita del Remei

Construïda al segle XVI, fou engrandida a principis del segle passat. Guarda la imatge de la verge del Remei, venerada de molt antic a Caldes.

Molí de l’Esclop

Molí situat al camí dels Calciners al peu de la vila, tocant la muralla medieval que es va aprofitar per fer de límit de la bassa. Entre els anys 1341 i 1564 s’anomena molí del Peu de la Torre; del 1551 al 1631, molí de la Vila i des del 1730, com que el moliner també era escloper, molí de l’Esclop, nom que ha perdurat fins a l’actualitat. El molí era una edificació de 105 m2, de 4 plantes, adossada a la casa del moliner, que va moldre fins a principis de segle XX.

Muralla medieval

Les restes de la muralla medieval estan documentades al núm. 41 del carrer de Vic i al núm. 2 del carrer d’Escanyacans. Es corresponen amb l’antic cinturó de la muralla que va protegir la vila de Caldes de Montbui. L’estructura va quedar amagada en ser aprofitada com a paret de l’edifici, la qual cosa ha permès la conservació fins al dia d’avui de 8 metres de llargada i 6 metres d’alçada de muralla, així també com una espitllera. Per la banda del carrer Major, a l’alçada de l’aparcament, també s’hi pot apreciar part de la muralla medieval amb una bestorre que forma part d’un habitatge actual.

Museu Delger

Durant la primera meitat del segle XX Mossèn Joaquim Delger i Bueno va anar col·leccionant objectes quotidians i artístics, amb la intenció de recrear a la casa dels seus avantpassats, l’ambient burgès d’una família catalana. L’any 1959 va cedir la casa pairal totalment restaurada a l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
La visita permet contemplar, de la mà d’una guia, diverses estances de la planta baixa, destacant el menjador i la cuina, i de la primera planta, de caire més privat amb els dormitoris i la biblioteca.
D’entre els autors més remarcables podem trobar per les diferents estances de la casa, destaquen Joaquim Mir, Meifrèn, Modest Urgell, Lola Anglada o Junceda.

Farmàcia Codina

Farmàcia calderina els orígens de la qual es remunten a l’any 1810, any en que Salvador Broquetas compra un local al carrer del Forn, per ubicar-hi els seus estudis farmacèutics i obrir-hi una farmàcia. Vàries generacions Broquetas regenten el negoci, fins que al 1911 comença la nissaga Codina, família que farà fer una nova farmàcia de caire modernista i que encara avui dia, es fa càrrec del negoci.