Alàs i Cerc és un municipi que s’estén des de la ribera del Segre fins a les altes carenes de la serra del Cadí, arribant als 2.439 metres a la Collada Verda. Aquest territori compta amb prats de pastura i boscos de pins a les valls i inclou barrancs, com el de Banat i el de Bell-lloc. El municipi es va crear el 1970 quan el terme original d’Alàs va annexar Cerc, ampliant-se així a 57,1 km².

El municipi limita amb diversos termes com Estamariu al nord i la Seu d’Urgell al nord-oest. Inclou també enclavaments com Bell-lloc, terres de conreu i diverses valls que desemboquen al Segre. Dins el terme es troben diversos nuclis habitats com Alàs, Cerc, Ortedó, la Bastida d’Hortons i el Ges, connectats majoritàriament per carreteres i camins de muntanya.

El nom «Alàs» té un origen pre-romà bascoide, tot i que altres teories el vinculen a un gentilici cèltic. Documentat al segle X, el poble d’Alàs va tenir una llarga història de donacions al bisbat d’Urgell, que va mantenir la seva senyoria fins al segle XIX.