Igualada neix al voltant de l’any mil, al marge esquerra del riu Anoia, que dóna nom a la comarca. El nom d’Igualada prové del llatí aqualata, que significa «on el riu s’eixampla», un riu ben aprofitat per proveir d’energia hidràulica als molins. La seva localització estratègica, com a cruïlla de camins (un militar des de Manresa i un camí ral que comunica Barcelona amb Lleida), la va convertir en un important nucli de trobada per la pagesia i el comerç.

El primer indici de construcció a la vila és l’edificació d’una capella el 1003 al costat d’una «mota» o «força», una fortificació menor. La capella és registrada com a parròquia l’any 1059. El 1381, Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. Entre els segles XIV i XV, es construeixen dues muralles que definiran el perímetre de la vila, que al segle XVIII s’amplia cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral.

Durant els segles XIX i XX, Igualada viu una expansió econòmica notable, amb el desenvolupament de les indústries tèxtils i adoberes, consolidant-se com el primer centre productor de pell a la península. Així, entre els anys 1800 i 1900, la població es duplica fins a 10.486 habitants. A l’any 2005, la població supera els 35.000 habitants en un terme municipal de vuit quilòmetres quadrats.

Aqualata, la llegenda de la formació d’Igualada

Segons la llegenda, l’antiga Conca d’Òdena era un immens estany d’aigua que donà nom al riu en aquell indret, Aqualata, que vol dir «aigua ampla». Prop d’aquest estany, vivia un pagès de mal humor que, desesperat, prometé vendre’s l’ànima al diable si aquest l’ajudava. El diable, presentant-se en forma de jornaler, acceptà l’acord amb la condició que, si el pagès no li manava feina, li prendria l’ànima.

El pagès, un cop esgotat el treball, ordenà al diable que dessequés l’estany. Així, el diable es posà en acció, formant la muntanya dels Tres Mollons, i l’amo, sense més ordres a donar, perdé la seva ànima. Aquesta llegenda es reflecteix en l’escut de la ciutat, que té representades aigües en record d’aquell estany.

Camí de Sant Jaume al seu pas per Igualada

Igualada forma part del Camí de Sant Jaume, el conegut «Caminho de Santiago», en l’itinerari català que va de Montserrat a Lleida. Aquesta ruta, que s’estén per 24,6 km, és una de les més utilitzades actualment a Catalunya.

Camí de Sant Jaume, conegut com «Caminho de Santiago»

Què visitar

Basílica de Santa Maria

Basílica de Santa Maria

Un temple de renaixement català del segle XVII, obra de Pere Blai i Rafael Plansó. Conté un retaule barroc realitzat per Josep Sunyer i Jacint Morató, destacant la imatge de la Immaculada. Està declarada bé cultural d’interès nacional i es troba situada a la plaça del Bruc.

Cal Font

Nau d’estil Vinzenci de l’antiga fàbrica tèxtil «Cal Font» (1915) i la seva xemeneia (1920), projectades per Josep Pausas Coll. L’edifici, rehabilitat el 1999, acull la Biblioteca Central d’Igualada.

Llar del Sant Crist

Llar del Sant Crist

Edifici finalitzat el 1941, actualment destinat a residència d’ancians. És obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble d’Antoni Gaudí, i es troba al carrer Milà i Fontanals, 8.

Cementiri Nou

Inaugurat oficialment l’abril de 1991, és un exemple de l’arquitectura contemporània catalana, projectat per Enric Miralles i Carme Pinós. Miralles, reconegut internacionalment, està enterrat al cementiri nou d’Igualada.

El barri adober i el rec

El rec, documentat al segle XIII, recull l’aigua del riu Anoia i feia funcionar molins. Al segle XVIII, els adobers d’Igualada es van establir al costat del rec, formant un barri amb característiques pròpies, el qual es conserva com a paisatge industrial únic a Catalunya.

Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

Ubicat a l’antiga fàbrica tèxtil de Cal Boyer, aquest museu mostra la història i importància cultural de la pell, amb exposicions sobre l’adob de la pell i la seva mecanització. La visita és una oportunitat per conèixer l’evolució d’aquesta indústria i la seva rellevància a la comarca.

Cal Granotes

L’antiga adoberia de Cal Granotes és la única adoberia museïtzada a Catalunya. Va començar a funcionar al 1763, i el seu edifici preindustrial conserva els clots originals on es realitzava l’adob de la pell de forma artesanal.

Museu del Traginer

El Museu del Traginer, amb la col·lecció d’Antoni Ros, explora l’evolució del transport mitjançant animals i les relacions entre oficis que van fer possible el desenvolupament d’aquest sector a Igualada.

Festes i tradicions

Igualada és una ciutat rica en festes i tradicions que reflecteixen la seva cultura i identitat. Al llarg de l’any, se celebren esdeveniments que congreguen tant als veïns com als visitants. La Festa de Reis, celebrada cada gener, obre l’any amb una gran il·lusió, mentre que els pastorets i les processons de Setmana Santa donen pas a la cultura i la religió. El Carnaval aporta un to festiu i desenfadat, i la Diada de Sant Jordi esdevé un moment de celebració literària i cultural.

Els Tres Tombs, amb les seves tradicionals benediccions d’animals, i la Festa Major de Sant Bartomeu, que és una de les més antigues del país, aporten un sentiment de comunitat i unió. La Diada Nacional de Catalunya i altres festivitats, com el Cicle de Nadal, completen un calendari que amalgama tradició i modernitat, convertint Igualada en un lloc vibrant i dinàmic.

Així, les festes d’Igualada no només són un reflex de la seva història, sinó també un vehicle per mantenir viva la seva identitat cultural.

Festa Major de Sant Bartomeu