AGRAMUNT

Agramunt és una vila amb una història rica i un patrimoni destacat situat enmig de la vall del Sió, entre la Serra d’Almenara i la de Montclar. Aquesta localitat, travessada pel riu Sió, va ser un punt neuràlgic del Comtat d’Urgell durant l’època medieval, fet que ha deixat una empremta visible en els seus edificis i espais històrics.

Història

Agramunt es va consolidar com una vila medieval important després de ser ocupada i fortificada pel comte d’Urgell Ermengol IV cap a l’any 1070. Aquesta fortificació va servir com a defensa davant les incursions àrabs i va marcar l’inici del seu desenvolupament econòmic i social. Amb la concessió de la Carta de Població l’any 1163 per part del comte Ermengol VII, Agramunt va rebre diversos privilegis que van impulsar-ne l’activitat comercial i la seva expansió urbanística, amb una estructura que va perdurar durant segles. La construcció de l’església de Santa Maria d’Agramunt, un temple d’estil romànic-gòtic, i la fundació de diverses confraries van enriquir la vida religiosa i cultural de la vila.

Durant els segles XV i XVI, la desaparició del comtat d’Urgell no va impedir que Agramunt mantingués el seu prestigi com a cap de demarcació. El segle XVIII va ser un període de recuperació econòmica amb l’edificació d’espais públics, com la Casa de la Vila i la plaça del Mercadal, una de les primeres places amb disseny previ a Catalunya.

Els segles XIX i XX van estar marcats per esdeveniments com la construcció del canal d’Urgell, que va transformar l’agricultura local. Agramunt va experimentar un període d’industrialització impulsat per l’arribada de l’electricitat a finals del segle XIX i l’ampliació urbana amb noves infraestructures. Malauradament, la Guerra Civil Espanyola va afectar greument la vila, que va patir intensos bombardeigs l’any 1938, deixant una gran part destruïda. La reconstrucció va arribar de la mà de l’organisme «Regiones Devastadas» i la tenacitat dels agramuntins va permetre la recuperació econòmica i demogràfica durant la segona meitat del segle XX.

Patrimoni

El patrimoni d’Agramunt és variat i reflecteix la seva història. Destaquen:

• Església de Santa Maria d’Agramunt: D’estil romànic amb elements gòtics, és una de les esglésies més importants de la comarca i alberga un dels pocs refugis antiaeris construïts sota una església.
• Muralles medievals: Encara es poden observar trams de les muralles que protegien la vila.
• Safareigs municipals i Pou de gel: Testimonis d’infraestructures antigues que servien la comunitat.
• Plaça del Mercadal: Aquest espai públic, amb un disseny previ, és una de les primeres places d’aquest tipus a Catalunya.
• Castell de Montclar i Pilar d’Almenara: Són elements arquitectònics de defensa i observació amb gran importància històrica.
• Parc de Riella i Parc del Convent: Espais verds que conviden al passeig i que formen part del paisatge urbà contemporani.

Demografia i economia

Actualment, Agramunt compta amb una població de 5.606 habitants. La seva economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i una diversificada indústria local. La presència del canal d’Urgell ha permès un desenvolupament agrícola amb cultius de regadiu i secà, com el blat de moro, l’alfals i els cereals, mentre que la ramaderia moderna és un complement important per a l’economia. A més, el sector del torró i la xocolata a la pedra ha esdevingut un element distintiu que atreu turistes d’arreu.

Fires i festes

Agramunt manté viva la seva tradició amb esdeveniments anuals:

• Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra: Celebrada a l’octubre, aquesta fira és una experiència gastronòmica única que ofereix degustacions i activitats culturals.
• Mercat del Trasto: Fomenta la reutilització d’objectes i el mercat de segona mà.
• DVins: Mostra de vins i caves amb DO Costers del Segre, on es poden degustar vins de proximitat.
• Mercat de Nadal: Un esdeveniment nadalenc amb productes artesans que omple de vida el centre històric de la vila.

El Torró d’Agramunt, producte de qualitat

L’elaboració del Torró d’Agramunt comença amb la selecció d’ingredients, seguida de la torrada de les avellanes en un recipient metàl·lic esfèric o cilíndric, que es col·loca sobre un foc de llenya o en forns. Un cop torrades, les avellanes es refreden i es pelan amb un aparell anomenat la Sotana.

El següent pas és la cuita i blanquejament de la mel en un perol dins d’una fogaina, on es remena constantment per evitar que es cremi. Aquesta tasca, que pot durar dues hores, requereix alternar els encarregats. La mel, un cop bullida i fosca, es blanqueja afegint-hi clares d’ou batudes (una clara per cada lliura de mel).

Després, es barregen les avellanes amb la pasta resultant, assegurant-se que estiguin ben cobertes de mel. Finalment, es posa una part de la massa sobre una taula enfarinada per pesar-la i formar manualment les tauletes de torró. Actualment, el procés manté la seva essència artesana, tot adaptant les eines i mitjans per continuar produint aquest producte de qualitat.