Puigcerdà és considerada fundada el 1177, amb evidències de població anterior. La seva estratègia militar i el castell de Mont Cerdà, documentat el 1094, van propiciar que el monarca Alfons I el Cast la designés com a capital de la frontera, concedint-li privilegis per afavorir-ne el creixement. A mitjan segle XIV, Puigcerdà es va convertir en una de les poblacions més importants del Principat, amb un notable creixement demogràfic i comercial.

Comunitats i Confraries L’impacte de les comunitats jueva i de les ordres religioses va ser significatiu, amb la construcció de convents i l’establiment de confraries. No obstant això, la vila va sofrir decreixements a causa de guerres i pandèmies durant el segle XV.

Guerres i Bandolerisme La seva ubicació estratègica la va fer un objectiu militar constant, amb atacs francesos i espanyols, així com el bandolerisme que va afectar la seva economia. A partir del segle XVIII, Puigcerdà va ser testimoni de l’establiment de la monarquia borbònica i la pèrdua de privilegis.

Turisme i Creixement Modern: Al final del segle XIX, Puigcerdà va iniciar un nou cicle econòmic gràcies al turisme, atraient estiuejants que contribuïren a la revitalització social i cultural de la vila. La postguerra va veure un nou auge del turisme, amb l’esquí com a atractiu principal.

Democràcia i Creixement urbanístic:  Amb la recuperació democràtica, Puigcerdà ha mantingut el seu paper com a capital de la comarca, amb un creixement urbanístic que ha permès una diversificació econòmica, centrada en els serveis i el turisme.

Entorn

La vall cerdana és una conca enfonsada per falles que uneixen la Seu d’Urgell amb Perpinyà, formada fa uns 8 milions d’anys, amb un important llac a la subcomarca de la Batllia. La diferència entre la solana, més assolellada i de sòls raquítics, i la baga, més ombrívola i amb una vegetació forestal superior, és notable. Les sèquies, que aprofiten les aigües dels torrents tributaris del Segre, mantenen prats i camps de conreu amb verdor excel·lent.

Amb una altitud mitjana d’uns 1.000 metres, la Gran Vall del Pirineu és una de les més grans d’Europa. La seva orientació permet gaudir de més de 3.000 hores de sol a l’any, amb un clima que alterna característiques atlàntiques i mediterrànies. Puigcerdà es troba al centre de la vall, dominant el paisatge.

La major part del municipi està ocupada per conreus herbacis de regadiu i prats. L’àrea arbrada és limitada, destacant el pi roig, la pollancreda i el pi negre. El parc Schierbeck és un element distintiu, amb un projecte de millora que inclou senyalització de la vegetació autòctona i d’altres espècies d’arreu del món, així com informació sobre l’avifauna i la piscifauna.

L’estany de Puigcerdà acull una variada avifauna, incloent l’ànec collverd, el cigne mul i altres espècies migratòries com l’ànec xiulaire i la polla d’aigua. La ictiofauna inclou la bagra, el barb, la carpa i la truita fario. La fauna salvatge muntanyenca és rica, amb espècies pròpies dels estatges muntà i subalpí.

Estany de Puigcerdà