Vilallonga del Camp es troba a la plana del Camp de Tarragona, al centre del triangle format per Tarragona, Reus i Valls, a uns deu quilòmetres de cadascuna d’aquestes ciutats. Vilallonga és un municipi situat a la comarca del Tarragonès, a la dreta del riu Glorieta, que forma el límit amb el Rourell. El municipi ocupa una superfície de 9,23 Km² i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent del riu Francolí per la banda dreta. A banda de l’antic terme de Vilallonga, el municipi comprèn els antics territoris de Carxol, Les Sorts, Mas de l’Obra, la masia i antiga quadra de Montoliva, així com l’antic poble de la Font de l’Astor.

Demografia

La població actual de Vilallonga és de 2.150 habitants. La demografia del poble ha experimentat dues etapes destacades: una caiguda de població entre 1930 i 1940, passant de 1.006 habitants a 949, i un creixement entre 1970 i el canvi de segle, en què la vila va guanyar 200 habitants. Els darrers deu anys han estat els de creixement més ràpid, amb un augment de gairebé 1.000 habitants.

Història

En el terme municipal de Vilallonga es conserven diverses restes romanes, com un edifici basilical i un sepulcre rectangular, que indiquen una possible presència d’assentaments consolidats. De l’època musulmana no es conserven ni restes ni documents. La primera carta de població va ser atorgada pel rei Alfons el Cast el 1 de març de 1188. El nucli originari de Vilallonga es trobava prop de la Granja dels Frares i a prop del camí Ral entre Tarragona i Montblanc. Abans d’aquesta carta, ja es documenta Vilallonga en la donació del Morell a Berenguer Desprats el 1173, que en una descripció de límits fa referència a Vilallonga. No se saben les causes que van portar al rei Pere II el Gran a cedir la senyoria de Vilallonga a Bernat de Montpaó el 1285, fent que els vilallonguins quedessin sotmesos a un senyor feudal, tot i que el rei es reservava el dret de administrar justícia. A més, es va establir l’obligació que Montpaó traslladés la vila a un nou emplaçament, en un turó entre la riera de la Selva i el camí d’Alcover, on s’hi haurien de construir cases murades, un castell i una església, ubicació que coincideix amb l’actual. Durant la primera meitat del segle XIV, la família Montoliu va tenir drets sobre la vila, els quals van ser venuts a Pere de Requesens el 1344. Curiosament, en el fogatjament de 1358, es registra Berenguer de Requesens com a senyor, mentre que en els fogatjaments de 1365-1370 es menciona Berenguer de Montoliu com a senyor de Vilallonga. Al segle XVII, Vilallonga va estar sota el domini de la família Dalmases, i un dels seus membres, Pau Ignasi Dalmases, va rebre el títol de marquès de Vilallonga el 1710, atorgat pel rei-arxiduc Carles III. La Guerra del Francès (1808-1811) va tenir un gran impacte a Vilallonga del Camp. La vila va ser ocupada successivament per l’exèrcit espanyol i per les tropes franceses, que avançaven cap al setge de Tarragona. Els efectes econòmics van ser devastadors, amb contribucions i requisicions imposades pels dos exèrcits i la paralització de les tasques agrícoles, a més de l’aturada del creixement demogràfic.

Activitat Econòmica

L’agricultura va ser un sector fonamental per a l’economia de Vilallonga durant molts segles, però la crisi de l’avellana al final del segle XX va obligar els agricultors a diversificar les seves activitats i a abandonar terres conreades. Tot i això, l’agricultura continua sent rellevant a Vilallonga, amb un sistema de reg que aprofita les aigües de pous i mines. Els conreus predominants són els d’avellanes, seguits per oliveres, arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia, especialment l’avicultura, va ser important a les dècades de 1960-1970, però actualment ha perdut pes. En l’àmbit artesanal i industrial, Vilallonga va ser coneguda pels oficis tradicionals com ferrers, espardenyers, boters, basters, fusters, constructors de carros i forners. Destaca també la indústria d’aiguardent (les olles), la fabricació de teixits de llana i l’activitat relacionada amb la seda.

Festes i Costums

• Gener: Cavalcada de Reis
• Febrer: Festa de Carnaval i Festa de l’Arròs
• Abril: Festa de la Gent Gran
• Maig: Festa de Sant Isisdre i Festa de la Rosa
• Juliol: Festa Major d’Estiu
• Setembre: Diada Nacional de Catalunya
• Octubre: Primer cap de setmana, la Fira Festa del Roser
• Novembre: Festa Major d’Hivern
• Desembre: Parc Infantil de Nadal